El bacallà salat ha estat un aliment molt important per a la humanitat ja que, per molt de temps, a causa de la manca de refrigeració, va ser la "carn" o font de proteïnes, ja que un cop dessalat, conserva totes les seves propietats i permet ser preparat de molt diverses formes: bullit, fregit, a la graella, en vinagreta o amanides i amb salses molt variades.
El bacallà és molt popular a les Antilles, especialment preparat en la forma de bunyols que anomenen accra o accras. La seva preferència pel bacallà és herència del menjar que en els seus viatges van portar els primers pobladors.
Així mateix, el bacallà és el plat nacional de Portugal, on probablement es pot obtenir la seva millor qualitat, blanc i en espessors que a vegades superen els 5 o 6 centímetres.
Portugal, per segles, ha estat el lloc preferent per a assecar al sol el bacallà, on a més de sol té excel·lents salines. A Portugal és assecat a l'aire lliure després de salat i premsat.
A Europa, el bacallà és la base per a plats regionals segons les peculiaritats de cada país. Per molt temps va ser un aliment per a pobres i rics, ara, per l'alt preu ha deixat de ser aliment per a pobres.

ESPÈCIES MÈS CONEGUDES
Gadus morhua callaris. Espècie europea localitzada al mar Bàltic.
Gadus morhua morhua. Espècie europea que es troba a les aigües del golf de Biscaia fins al mar de Barens.
Gadus macrocephalus. Espècie també coneguda amb el nom de bacallà del Pacífic.
Gadus ogac. Nom amb el qual es denomina el bacallà de Groenlàndia.

PROPIETATS NUTRITIVES
El bacallà és un peix blanc i per tant té un baix contingut gras. El bacallà emmagatzema les seves reserves de greix preferentment en el fetge, el qual s'utilitza per a l'obtenció d'oli de peix. La seva carn és rica en proteïnes d'alt valor biològic i, a més té varietat de vitamines i minerals. Entre les vitamines destaquen les del grup B, principalment la B1, B2, B6 i B9. Totes elles tenen importants funcions ja que permeten l'aprofitament dels nutrients energètics, és a dir, d'hidrats de carboni, greixos i proteïnes, i a més intervenen en processos de gran importància en l'organisme com la formació de glòbuls vermells, la síntesi del material genètic, el funcionament del sistema nerviós, etc. No obstant això, en el bacallà, el contingut d'aquestes vitamines és poc rellevant si es compara amb altres aliments rics en aquests nutrients (cereals integrals, llegums, verdures de fulla verda, carns en general). El bacallà també té quantitats discretes de vitamines D, E i A. Aquestes vitamines (com totes les liposolubles) són emmagatzemades al fetge de tots els animals, i per això aquest òrgan és la seva principal font, especialment el del peix.
En relació amb els minerals, destaca la presència de potassi i fòsfor. El potassi és un mineral necessari per al bon funcionament del sistema nerviós i l'activitat muscular i intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula, mentre que el fòsfor és present en ossos i dents, intervé en el sistema nerviós i en la activitat muscular, i participa en processos d'obtenció d'energia.
En relació amb la resta de peixos frescos, el bacallà té un contingut en sodi elevat (89 mg/100 g), però al comparar-lo amb altres aliments rics en aquest mineral els formatges (500-1000 mg/100 g) o les pròpies conserves de peix (500-800 mg/100 g), s'observa que la quantitat de sodi present en el bacallà no és rellevant. És el bacallà salat el que aporta quantitats extraordinàries de sodi, ja que s'utilitza la sal com a conservant, fins 8.000 mg/100 g; que es pot reduir a la meitat si es posa a remull. Per tant, les persones amb hipertensió o amb problemes de retenció de líquids, poden consumir bacallà fresc i convé que no incloguin en la seva dieta, bacallà salat.